Qui va crear el Creador?

Se sol criticar als teistes que, si tot ha de tenir un creador, i aquest en última instància és Déu, aleshores Déu també ha de tenir un creador. Per tant, l'argument de la causa primera no és vàlid.

Suposem que això és cert, i que Déu, com tot, ha de tenir un creador. Aquest creador ha de ser quelcom superior a Déu, o si més no del mateix nivell, en tant que artesà d'una obra tan absolutament perfecta. Un cop acceptat això, aleshores el joc torna a començar. Qui ha creat el creador del creador? La resposta és exactament la mateixa que en el primer graó.

Tenim, per tant, una funció que tendeix a l'infinit, no té final. Sempre sorgirà la mateixa pregunta, i aquesta sempre tindrà la mateixa resposta.

La conclusió és evident: per molt que s'allargui l'exercici racional, el creador final sempre serà el mateix, o sigui, Déu. És igual els pasos intermedis que s'hi vulguin afegir, no importa quantes vegades ens formulem la mateixa pregunta. El creador del creador del creador [...] del creador de la creació és Déu.

El que semblava un punt dèbil del teisme, s'ha convertit en una clara prova al seu favor.
En el tema de la dicotomia creador/creació, la resposta teista és l'única explicació lògica i racional possible. Tot l'altre és pura especulació.

Lleis antiquades

La pregunta:

- Escolta, com pot ser que vosaltres cregueu en la validesa d'una llei de fa x segles [on x és un nombre que depèn de la religió del receptor de la pregunta, moment de la seva revelació o naixement], i a sobre pretengueu aplicar-la en ple segle XXI, en temes com l'homosexualitat i la masturbació? Els temps canvien i s'ha d'evolucionar, home...

La resposta:

- Mira, nosaltres per exemple creiem que tant l'homosexualitat com la masturbació són pecats, pràctiques negatives que s'han de combatre. Això és així perquè, efectivament, una llei divinament revelada fa x segles ho va establir d'aquesta manera.
Vosaltres, en canvi, argumenteu que aquestes pràctiques no poden ser dolentes, ja que fins i tot alguns ximpanzés també mantenen relacions sexuals d'aquests tipus.

Doncs bé. Com podeu criticar-nos l'antiguitat de la nostra llei, si vosaltres us baseu en una llei encara molt més antiga segons el vostre propi còmput? Dieu que l'home va ser un primat fa milions d'anys. Com és possible que vulgueu aplicar la llei d'aleshores en ple segle XXI? S'ha d'evolucionar, home...

I una cita:

"Heu recorregut el llarg camí que va del cuc a l'home, i veritablement molt en vosaltres segueix sent cuc"

Nietzsche.

Més perles atees.

Seguint amb el tema de l'ateisme, m'ha arribat una nova perla del mateix "pensador" ateu que m'inspirava el primer post del bloc. Diu que li resulta aberrant escoltar expressions com "nen catòlic", o "nen musulmà", ja que, segons la seva lògica clarivident, un infant no pot tenir una cosmovisió pròpia, i, per tant, usar aquests termes és tan poc apropiat com parlar d'un "nen marxista" o "nen republicà".

Doncs bé, espero que el personatge sigui coherent amb el seu pensament, i que els seus fills, si és que en té, els hagués deixat al mig de la muntanya de seguida que es van deslletar.
Només d'aquesta manera es pot assegurar una educació plenament neutral i objectiva possible: que els nens creixin com a salvatges, i quan ja tinguin ús de raó, aleshores que decideixin lliurement en quin tipus de societat es volen integrar i quina cosmovisió volen adoptar, si és que no opten per seguir fent de Tarzan el que els hi quedi de vida.

A veure, no és gens complicat. El fill, des que comença a prendre consciència, rep una educació de part dels pares o qui sigui que faci de tutor. Aquesta educació està basada en valors, en sentiments, en premis, en càstigs, en permissions, en prohibicions i si, també en creences. Evidentment, el nen al principi creu en el que li diuen els adults, sense plantejar-se massa coses. Si la mama li diu que no digui mentides perquè això és dolent, ell s'ho creu. Si el papa li diu que no es baralli a l'escola perquè això no es de bona persona, ell s'ho creu. Si el tiet li diu que ha d'estar atent a les lliçons dels professors perquè així es farà un gran home el dia de demà, ell s'ho creu. Si els avis li inculquen la importància del respecte a la gent gran, ell s'ho creu. I sí, senyores i senyors, si la família li explica qui és Déu, quines són les seves lleis, els límits que ha establert per a la humanitat, i tot el que comporta la religió, ell també s'ho creu.

Evidentment, un nen criat en una família religiosa no ha escollit ser ell mateix religiós, però... és que ha pogut escollir el judici moral de la violència, de les drogues, de la tolerància, de la igualtat de gènere, de la cura de la naturalesa o de l'èxit professional, per citar algunes de les creences laiques que se solen incultar en les famílies laiques occidentals? Oi que no?

Per què explicar-li a un nen que ha de creure en Déu és una aberració, ja que això és, si de cas, una cosa que ha de decidir ell quan sigui madur, i en canvi dir-li que ha de ser respectuós o sincer, o diligent amb els estudis, o ambiciós en les seves empreses, o tot això junt, no ho és? No ho hauria de decidir ell també? El pare fan de la fórmula 1 o de la cacera que ja des de petit li tansmet la seva passió al seu fill, fins al punt que aquest s'acaba convertint en un gran pilot o en un gran caçador... també està cometent un crim espantós comparable a l'educació religiosa? L'ensenyament cientifista que s'imparteix en les escoles, de manera moltes vegades totalment acrítica, no és, segons la mateixa lògica anti-religiosa, una violació flagrant del dret de l'infant a creure i pensar el que vulgui?

No senyors, no. Els nens no creixen mai en un quiròfan totalment asèptic de pertorbacions ideològiques i morals, siguin aquestes laiques o religioses, atees o teistes. La realitat és molt més senzilla: de la mateixa manera que un ateu no pot entendre l'educació que la gent religiosa transmet als seus fills, els religiosos tampoc poden entendre el contrari.

Una cosa si que és comuna en tots els casos: els pares normalment volen el millor per als seus fills. Aquest és el principi bàsic. A partir d'aquí, si el millor és ser un bon creient practicant de les lleis divines o un bon ciutadà complidor de les lleis laiques i republicanes, això és indiferent.

Per tot això, és perfectament vàlid parlar de "nen catòlic" o "nen musulmà", de la mateixa manera que ho és parlar de "nen de poble", "nen esquimal" o "nen occidental".

Algunes similituds (11)

• Una societat que no es basi en les disposicions de Déu és una societat corrompuda i decadent.
• Una societat que no es basi en les disposicions de la Llibertat és una societat corrompuda i decadent.
  

Algunes similituds (10)

• La teocràcia és el millor sistema de govern de la societat possible, perquè és l'únic sistema que es basa en Déu.
• La democràcia és el millor sistema de govern de la societat possible, perquè és l'únic sistema que es basa en la Llibertat.
  

Algunes similituds (9)

• Cal seguir lluitant per Déu fins que Aquest sigui reconegut i respectat per tota la humanitat arreu del món .
• Cal seguir lluitant per la Llibertat fins que Aquesta sigui reconeguda i respectada per tota la humanitat arreu del món.
  

Algunes similituds (8)

• El sentit de la vida és Déu. Tot el demés és secundari.
• El sentit de la vida és la Llibertat. Tot el demés és secundari.

Algunes similituds (7)

• Déu es una realitat imperativa, no pas un simple concepte intel·lectual com qualsevol altre del que es pugui teoritzar, banalitzar o ignorar.
• La Llibertat es una realitat imperativa, no pas un simple concepte intel·lectual com qualsevol altre del que es pugui teoritzar, banalitzar o ignorar.

Algunes similituds (6)

• Qui nega a Déu o les seves exigències, és un potencial enemic que s'ha de combatre.
• Qui nega la Llibertat o les seves exigències, és un potencial enemic que s'ha de combatre.

Algunes similituds (5)

• Absolutament tot ha d'estar sotmès a Déu, i això inclou la llibertat.
• Absolutament tot ha d'estar sotmès a la Llibertat, i això inclou a déu.