Una altra reflexió que ja fa temps que tinc en estat latent, i que de tant en tant reflota cada cop que em trobo amb la mateixa situació.
Sovint, es diu que és una hipocresia d'allò més gran intentar ocultar qualsevol mostra sexual en la societat, però en canvi amb la violència, encara que aquesta sigui extrema, no passa res. Alguna gent no és capaç d'entendre com certs pares permeten als seus fills la reproducció de pel·lícules o l'ús de videojocs on la violència és clara i explícita, però per altra banda els hi prohibeixen el sexe en aquests mateixos mitjans o en d'altres. Els hi resulta una paradoxa que l'esquarterament d'un cos humà, per posar un exemple, resulti menys perniciós o escandalós que veure dues personas practicant qualsevol tipus de postura sexual.
Doncs bé, no és tant difícil d'entendre.
Imaginem el cas d'un pare que vol protegir la integritat moral del seu fill. Aquest pare té, entre els seus temes tabú, el sexe desenfrenat i la violència gratuïta. El nen, que vol descobrir món, sent curiositat per ambdós temes, i decideix investigar.
Al principi el seu pare s'hi oposa, com és natural, però finalment acaba descobrint que la prohibició només portarà a un major interès per part del seu fill en aquests terrenys intocables. Aleshores, opta per ser una mica més flexible, i deixar que sigui la criatura qui se n'adoni de la maldat implícita en allò que ell considera immoral.
En una desició del tot incomprensible per als perplexos que califiquen d'hipocresia tot el que no entenen, el pare demostra ser més tolerant amb la violència que amb el sexe. Així, quan estan tots junts mirant una pel·lícula, passa ràpid les escenes eròtiques en que els actors fan quelcom més que una simple abraçada, però deixa que el nen pugui veure amb tot de detall els sagnants combats a espasa i destral.
Per molt estrany que sembli, l'actitud del pare és perfectament lògica i coherent. Si el que vol és evitar que el seu fill cometi actes obscens, com ho són la violència i el sexe (si, el judici moral de les coses varia de persona a persona, per si algú no se n'havia adonat), és comprensible aquesta diferència de tolerància, ja que si el nen veu escenes de sang i fetge, és molt poc probable que les vulgui reproduir fora de la ficció, i comenci a tallar caps pel carrer. En canvi, si que hi ha moltes més possibilitats de que adopti ell mateix els usos sexuals de les pel·lícules o les revistes quan es faci gran, i aleshores el fracàs del pare serà del tot evident.
Espero que aquesta petita reflexió aporti una mica de llum als seguidors del nou ídol.
Sovint, es diu que és una hipocresia d'allò més gran intentar ocultar qualsevol mostra sexual en la societat, però en canvi amb la violència, encara que aquesta sigui extrema, no passa res. Alguna gent no és capaç d'entendre com certs pares permeten als seus fills la reproducció de pel·lícules o l'ús de videojocs on la violència és clara i explícita, però per altra banda els hi prohibeixen el sexe en aquests mateixos mitjans o en d'altres. Els hi resulta una paradoxa que l'esquarterament d'un cos humà, per posar un exemple, resulti menys perniciós o escandalós que veure dues personas practicant qualsevol tipus de postura sexual.
Doncs bé, no és tant difícil d'entendre.
Imaginem el cas d'un pare que vol protegir la integritat moral del seu fill. Aquest pare té, entre els seus temes tabú, el sexe desenfrenat i la violència gratuïta. El nen, que vol descobrir món, sent curiositat per ambdós temes, i decideix investigar.
Al principi el seu pare s'hi oposa, com és natural, però finalment acaba descobrint que la prohibició només portarà a un major interès per part del seu fill en aquests terrenys intocables. Aleshores, opta per ser una mica més flexible, i deixar que sigui la criatura qui se n'adoni de la maldat implícita en allò que ell considera immoral.
En una desició del tot incomprensible per als perplexos que califiquen d'hipocresia tot el que no entenen, el pare demostra ser més tolerant amb la violència que amb el sexe. Així, quan estan tots junts mirant una pel·lícula, passa ràpid les escenes eròtiques en que els actors fan quelcom més que una simple abraçada, però deixa que el nen pugui veure amb tot de detall els sagnants combats a espasa i destral.
Per molt estrany que sembli, l'actitud del pare és perfectament lògica i coherent. Si el que vol és evitar que el seu fill cometi actes obscens, com ho són la violència i el sexe (si, el judici moral de les coses varia de persona a persona, per si algú no se n'havia adonat), és comprensible aquesta diferència de tolerància, ja que si el nen veu escenes de sang i fetge, és molt poc probable que les vulgui reproduir fora de la ficció, i comenci a tallar caps pel carrer. En canvi, si que hi ha moltes més possibilitats de que adopti ell mateix els usos sexuals de les pel·lícules o les revistes quan es faci gran, i aleshores el fracàs del pare serà del tot evident.
Espero que aquesta petita reflexió aporti una mica de llum als seguidors del nou ídol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada